|
Un equip de recerca de la
Universitat de Barcelona ha presentat els resultats d’un estudi que aporta
noves dades sobre la cultura vinícola en l’antic Egipte. «En l’Imperi Nou, les
àmfores de vi portaven inscripcions sobre el producte, l’any, i fins i tot el
nom del viticultor», explica Maria Rosa Guasch-Jané, llicenciada en Farmàcia i
màster en Egiptologia. És curiós, però, que mai feien referència al color del
vi que contenien.
Es tracta de la primera anàlisi
química extensiva del contingut d’una àmfora pertanyent a l’aixovar funerari de
Tutankhamon, i en concret del tipus de vi que s’oferia al faraó de la dinastia
XVIII (cap el 1325 aC) i que actualment és depositada al Museu Egipci de El
Caire. L’àmfora du una inscripció referida al faraó en qüestió i també és
signada per un mestre vinater de l’època, anomenat Khaa.
En l’antic Egipte, el raïm era
cultivat de forma extensa. Era un producte consumit diariament per les classes
més privilegiades, en àpats i festes, i s’oferia en rituals funeraris i en
cerimònies d’ofrena als déus.
Els millors vins procedien del delta
del Nil i dels oasi de l’oest. Se sap que les tombes dels nobles eren decorades
amb imatges de la viticultura i l’elaboració del vi. Potser per això en la
mitologia egípcia, el color vermell del vi estava associat amb el color del Nil
durant la inundació anual del riu.
L’equip
d’investigadores que firma l’estudi (publicat en una important revista
científica, Analytical Chemistry) està constituït per Maria Rosa
Guasch-Jané, Maite Ibern-Gómez, Cristina Andrés-Lacueva i Rosa Maria
Lamuela-Raventós, que pertanyen al Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals del
Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia, i per Olga
Jáuregui, dels Serveis Cienticficotècnics de la Universitat de Barcelona.
|
